Einige tolle foren Bilder:
La creu de Collformic, el Brull
Bild von Jesús Cano Sánchez
La creu de Collformic és un monument que amaga una de les històries més dramàtiques del Montseny, la mort de 110 liberals de Vic a mans dels carlins. La creu recorda la tragèdia que arrossega tota guerra civil, en aquest cas la Tercera Guerra Carlina. La creu de Collformic es troba situada dins el Parc Natural del Montseny.
La Tercera Guerra Carlina (1872-1876) va ser la que més va afectar al Montseny. Els fets de Collformic van ser un dels més sagnants de la història del massís. Després de la presa de Vic per part de les tropes carlines, el 1874, més d’un centenar de soldats i voluntaris nacionals van haver de fugir. El seu objectiu era arribar a Sant Celoni, però un escamot de carlins, dirigits per Ramòn Vila i Colomer, va interceptar un dels grups prop del pla de la Calma i els va dur cap a la Masia de Santandreu de la Castanya, a Collformic, on van ser afusellats. Durant la nit, a més, els carlins van perseguir la resta dels grups amenaçant també als habitants dels masos dels voltants. En total, foren 110 homes els que van ser assassinats. La majoria d’aquells cossos, van ser sepultats a l’antic pou de glaç de Collformic, encara avui visible, situa a pocs metres del restauant actual. El 1879, un cop acabada la guerra, els cadàvers dels homes enterrats al pou del glaç van ser traslladats al cementiri de la Selva, fins que al 1883, per pressió popular, l’Ajuntament de Vic va crear una comissió que aconseguiria, finalment, traslladar totes les restes al cementiri de la capital d’Osona.
Quaranta anys més tard, el 1912, el diari de Vic La gazeta montanyesa va impulsar una campanya per homenatjar aquells soldats que havien mort a Collfornic. Aquella iniciativa va culminar amb la instal·lació de la Creu que hi ha al principi del camí de Matagalls, El mateix diari resumia l’objectiu d’aquesta iniciativa,l’entrega a la prosperitat perquè guardi i resti com una protesta contra un fet execrable i a la vegada un monument demostratiu de quins són els fruits que produeixen les guerres civils.
Aquesta imatge juga a Pels camins dels Països Catalans.
A Google Maps.
Catalunya – Selva
Bild von Jaume Meneses
Aquesta foto va participar al grup En un lloc a la Rosa dels Vents.
Per endevinar el lloc de la fotografia, resgistra’t primer, sisplau
Què és i on és ?
Antiga abadia benedictina (Sant Salvador de Breda) situada a l’actual vila de Breda (Selva), que s’anà formant al seu voltant. Fou fundada el 1038 pels vescomtes de Cabrera Guerau I i Ermessenda. De l’església primitiva, consagrada el 1068, només en resta el campanar romànic, de cinc plantes. Des del final del s XI fins a mitjan s XIII depengué de Sant Cugat del Vallès; tanmateix, mantingué abat propi. Els vescomtes de Cabrera la dotaren amb béns i esglésies a Arbúcies, Gaserans, Tordera, Lliors, Grions, el Pla, Raminyó, Hortsavinyà i Fogars. Del 1238 al 1373 tingué un priorat a Sant Salvador de Cirà (Rosselló). El 1263 Guerau IV de Cabrera li féu donació de les relíquies dels màrtirs cordovesos Iscle i Victòria, les quals foren un centre d’atracció piadosa per al cenobi. L’església actual, gòtica, fou iniciada al s XIV i acabada al començament del XVI; es conserva una part del claustre d’estil romànic tardà (l’altra fou traslladada a una possessió a Blanes). La casa abacial és de l’inici del s XVI. Els darrers anys de vida monàstica foren brillants a desgrat de la decadència general. Els francesos saquejaren el monestir el 1810. El 1821 sofrí la primera espoliació del govern liberal, i el 1835 fou definitivament suprimit (aleshores formaven la comunitat l’abat i 8 monjos).
Kommentare (1) 
